Un GLOSSARI

Apunts sobre l'elaboració de continguts per l'exposició Barri desaparegut_Barri imaginat

 

Barraques? tinglados? rafals? merenderos? berenadors? xiringuitos? pudes? Elements arquitectònics d’una vocació aparentment efímera que en alguns casos varen romandre a la frontera del barri de la Barceloneta durant més d’un segle. Els termes ens els trobem rebuscant informació entre la historiografia del barri, “manuals d’història” d’aparença enciclopedista on apareixen aquests conceptes que poden respondre a imaginaris i èpoques diferents.

A l’hora d’abordar una temàtica que encara no compte amb una terminologia ancorada de forma oficial per l’academicisme, ens preguntem si haurem d’escollir el que més ens convingui o convenci, amb les notes a peu de pàgina com a única guia. Així doncs, abans de sortir dels búnquers en què sovint es converteixen biblioteques i arxius i baixar al carrer, busquem al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:

BARRACA: f. Construcció suburbial destinada a ser habitada, feta amb materials aprofitats, d’una superfície reduïda, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terrenys d’altri.

BERENADOR: m. Lloc on anar a berenar, a menjar.

MERENDERO: No s'ha trobat cap entrada que coincideixi amb aquesta paraula

PUDA f. La Puda: nom de diferents fonts d'aigües sulfuroses. Etim.: del llatí pūtĭda, ‘pudenta’, per la mala olor que fan les aigües sulfuroses.

RAFAL m. Cobert de teulada o enreixat de ferros o fustes, sostingut per pilars, generalment davant el portal o en el terrat d'una casa, per a defensar de la pluja, del sol, etc.

TINGLADO m. (castellanisme) Cobertís gran destinat a magatzem o a defensar de la pluja persones o coses en un moll, en un mercat, etc.

XIRINGUITO: No s'ha trobat cap entrada que coincideixi amb aquesta paraula

 

El cel de la Barceloneta des del carrer de la Conreria. Octubre 2020

 

De tots aquests noms i significats sens dubte el de barraca seria el més estandarditzat així com representat, ja des del treball de periodistes com Huertas Clavería i Jaume Fabre als anys 70 amb la seva col·lecció Els barris de Barcelona. Sobretot serà des de l’exposició del MUHBA “Barraques, la ciutat informal” al 2008, i el documental de Sense ficció “Barraques, la ciutat oblidada” al 2010, en què ja seran tractades com a subjecte històric, i associades a altres conceptes com infrahabitatge

En canvi, en el cas dels berenadors trobem que la gran atenció mediàtica va ser en el moment del seu polèmic enderrocament en el context dels Jocs Olímpics, i apareixen a molts de diaris amb el nom de xiringuitos. Seria interessant explorar com va sorgir aquesta nomenclatura, ja que preguntant pel barri tothom sembla referir-se a aquests restaurants ubicats a la sorra de la platja com a merenderos. El grup de dones grans del Casal Cívic amb qui vàrem estar elaborant els continguts de l’exposició ens ho vàrem confirmar, - Berenadors? - vàrem demanar, pensant que seria la paraula oficial tractant-se d’un grup catalanoparlant. –De berenadors res, els hi dèiem Merenderos- ens va contestar la Montserrat, una veïna del barri a qui difícilment se li pot rebatre res que tingui a veure amb el passat de la Barceloneta. 

En el cas dels tinglados més del mateix, però com a mínim el terme sí que apareix al diccionari com a castellanisme. En teoria la paraula oficial seria rafal, i apareix a webs d'institucions oficials com el Museu Marítim de Barcelona o l’Autoritat Portuària de Barcelona. El significat en castellà estaria associat a cobertizo, així en genèric, però a la Barceloneta els tinglados fan referència a unes construccions molt concretes que s’edificaren a principis del segle XIX com a magatzems portuaris i que farien de mur visual entre el barri i Ciutat Vella. No es tracta només d’un tema lingüístic, d’una confusió entre idiomes, es tracta d’una terminologia que ha estat generalitzada per  ”consens popular” i que alhora respon a uns imaginaris compartits, però diversos, que han resistit als intents de correcció mediàtica i formalització acadèmica.

 

Glossari/Full de sala de l'exposició Barri desaparegut_Barri imaginat. Novembre 2020

Així doncs, explorar aquests significats a peu de carrer, igual que a les biblioteques, hemeroteques o arxius també pot resultar una mica confós, però la diferència és que omple la terminologia de matisos i variacions associades a vivències personals o transmeses, que sens dubte les enriqueixen i les mantenen d’alguna manera vives. A mesura que anem enregistrant aquestes converses ens enfrontem a la contradicció de voler recopilar i congelar el coneixement per intentar contribuir a la seva conservació, i la certesa que en el moment que ho fem, d’alguna forma l’estem contaminant, desfigurant, i fins i tot -posant-nos dramàtiques- destruint la seva essència.

Tot això fa que ens preguntem en aquest i altres projectes, fixant aquest coneixement, reordenant-lo i exposant-lo en un centre cultural institucionalitzat, no estarem desposseint a les comunitats d’aquest saber, apropiant-nos d'allò que els hi pertany? Representant el seu coneixement en un medi que els hi és aliè, ajudem d’alguna manera a què puguin romandre en el barri resistint a les transformacions econòmiques que les expulsen? Tractant els seus imaginaris com a elements a museïtzar, estarem acceptant la seva imminent desaparició? Aquesta seria una de les moltes contradiccions a les quals ens enfrontem quan intentem fer un projecte com aquest.