Creuem el Paral·lel. Arts menors i comunitats

Tant a nivell històric com en l’actualitat, trobem gèneres artístics marginats associats a l’alteritat, en oposició a la cultura considerada autòctona, i que són mostres de la gran diversitat cultural dels barris que envolten el Paral·lel. Les arts menors, o minoritzades, fan referència a un gran ventall d’expressions culturals que han tingut una gran significació en el marc del Paral·lel vinculades a la cultura popular, sovint menyspreades per la cultura oficial de la ciutat.

Creuem el Paral·lel va ser un programa comunitari centrat en el paper que han desenvolupat les arts minoritzades i les arts vives en la memòria del Paral·lel i el seu paper a l’actualitat. Vam posar en marxa processos de treball amb entitats arrelades als barris del Poble-sec, Raval i Sant Antoni, i vam programar accions artístiques, prioritzant i reivindicant l’espai públic i la diversitat de les formes culturals ja existents a aquests barris.

El projecte també recollia la necessitat de donar continuïtat a l’arxiu virtual creat l’any anterior amb el projecte Relats de l’Arnau, de forma que totes les accions realitzades van nodrir l’arxiu amb més continguts. De la mateixa manera, vam seguir amb la iniciativa de les trobades de la Xarxa de memòries, aquest cop versant sobre gèneres escènics concrets del Paral·lel, i un cop més es va acabar amb una petita exposició sobre l’arxiu, realitzada al desembre a la Lleialtat Santsenca. La programació oberta es pot consultar aquí.

Creuem el Paral·lel, impulsat juntament amb Tot Raval i Transductores, es va realitzar dins la programació de l’Arnau Itinerant 2019, un teatre itinerant, de titularitat pública i gestió comunitària.

“La Raquel Meller seria com la Rosalía ara. Era una persona molt fotogènica i molt atractiva, tot i que era molt petitona, penseu que la font que hi ha davant de l’Arnau és a tamany real!”

Júlia Costa

El Ser de Jesús N. Espinosa als Jardins de Sant Pau

Muntatge de l'exposició del projecte a la Lleialtat Santsenca

Taller Qui era la Valerie Powles? amb la Maleta del Cinema a la Bodega Saltó

Les Gitanes del portal

Amb la voluntat de posar el focus en la interculturalitat per recollir la pluralitat de memòries dels barris que envolten el Paral·lel, es va engegar el procés Les Gitanes del Portal, un dels noms amb què es coneix la comunitat gitana del carrer de la Cera. De la mà de l’Associació Carabutsí, vam portar a terme un seguit de trobades intergeneracionals en les quals intercanviar impressions i records sobre els espais de trobada de les gitanes del barri.

Fruit d’aquest procés es varen cartografiar comerços, espais de culte, bars emblemàtics i fins i tot espais de trobada a l’espai públic, tant els existents com els desapareguts. Les trobades, protagonitzades per dones de diverses generacions, varen evidenciar la importància de la transmissió oral a la comunitat gitana. El procés també va permetre un diàleg entre l’arxiu que està construint Carabutsí dedicat a la memòria de la comunitat gitana i l’arxiu Relats de l’Arnau.

  • Sessió amb la Josefa i la Mercedes al Casal de Barri Folch i Torres

  • Procés de creació del mapa dels espais de trobada de la comunitat gitana

  • Explorant l'arxiu de Carabutsí amb la Sinaí, la Naomi i la Talita

  • Antic Bar Salchichón. Foto Tía Mercedes (14)@MOVGC_CC_F_VS_0079

Saps qui era la Valerie Powles?

Per segon any consecutiu, vam col·laborar amb el projecte “El meu barri és un món” de La Maleta del Cinema. Partint de la pregunta “Saps qui era la Valerie Powles?” es va fer un taller de creació audiovisual amb criatures de 8-10 anys del barri del Poble-sec.

Al llarg del taller, van anar descobrint les empremtes de la Valerie pel barri, així com les diverses reivindicacions de salvaguarda del patrimoni que va liderar, entre les quals trobem el Refugi 307, el Molino o el Teatre Arnau. Amb la informació que van recopilar i enregistrar es va acabar realitzant un petit documental en homenatge a aquesta activista oblidada.

El món del Paral·lel en l'època de La Canadenca

Sota el nom de Cent anys de la vaga de la Canadenca, gairebé a tocar de l’Arnau i amb les tres xemeneies com a teló de fons, el dia 14 de juny vam programar una sèrie d’espectacles als Jardins de Sant Pau en el marc de la Festa Major del Raval. La programació també va incloure un recorregut pel Paral·lel dels anys 10.

Al petit escenari van pujar la Casa-Taller de Marionetas de Pepe Otal, l’artista Ricardo Padín, amb la seva performance El cop definitiu, la Clàudia de la Campanya Recuperem les Tres Xemeneies per als barris, i el Jesús N. Espinosa amb el número El ser, una interpretació carregada d’emoció i bellesa que combina la dansa i l’acrobàcia. La jornada va acabar a ritme de ball amb la Zaida Carmona i el Marc Ferrer d’Absolut Dj Set.

  • El Panadero y el Diablo de Raul García, Taller de Marionetas Pepe Otal

  • Clàudia de la campanya Recuperem les Tres Xemeneies pel barri

  • Zaida Carmona i Marc Ferrer d’Absolut Dj Set

  • El Cop Definitiu de Ricardo Padín

  • Itinerari El món del Paral·lel en l'època de la Canadenca

Trobades de la Xarxa de memòries

Després de la bona rebuda de la primera trobada de la Xarxa de memòries en el marc del projecte Relats de l’Arnau, es va decidir donar continuïtat a aquesta iniciativa i dedicar un espai del programa a la reflexió de l’arxiu mitjançant tres jornades entre la pràctica artística i la memòria de les arts minoritzades.

Aquest encontre de disciplines en un mateix espai-temps va juntar un itinerari i un concert de rumba càrrec de Carabutsí; la memòria del cuplet i les músiques mediterrànies del present a càrrec de la Júlia Costa i la Banda Paral·lelus; i, finalment, un col·loqui i un espectacle de circ a càrrec de l’Enric H. March i el Fakir Testa. El resultat d’aquestes trobades, el coneixement fruit de la juxtaposició de sabers diferents, es pot trobar a l’Arxiu de d’Arnau, el seguiment del qual també va assumir el programa de Creuem el Paral·lel.

  • Concert final de la trobada Rumba amb Carabutsí, al CC Cotxeres Borrell

  • Passejada durant la trobada Rumba amb Carabutsí al carrer d'en Sant Climent

  • Trobada Cuplet amb Paral·lelus a l'Escola de música i escena Xamfrà

  • Trobada Circ amb el Fakir Testa, i l'Enric H. March a l'Ateneu del Raval

Hibridacions amb altres projectes

Com a novetat de l’Arnau Itinerant 2019, es va buscar la hibridació dels diferents projectes del programa del centre. Així, des de Creuem el Paral·lel, es van buscar punts en comú amb les obres teatrals “Sintítulo”, amb qui es va programar un taller de rap en col·laboració amb el Col·lectiu La Llama, i “Com menja un caníbal”, amb l’exploració “Diversament Vulnerables”.

També es va col·laborar amb el projecte d’arts visuals “Arnau Gallery”, amb el que es va programar un taller de graffiti a la mateixa plaça Raquel Meller, davant de l’Arnau, amb un grup de joves del Casal dels Infants. El resultat van ser dos murals col·laboratius entorn al paisatge urbà del Paral·lel i la memòria de les lluites de l’avinguda, amb l’ajuda de l’artista RICE.

Finalment, també vam hibridar una activitat amb Veus d’Arreu, projecte coordinat especialment per TotRaval en col·laboració amb el CSIC. Aquesta era una iniciativa que pretenia recopilar músiques tradicionals de les diverses comunitats que cohabiten al Raval, Poble Sec i Sant Antoni. Les companyes de Trama es van encarregar d’enregistrar algunes jornades de treball i entrevistes del projecte, donant com a resultat aquesta peça audiovisual.

  • Taller art urbà amb l'artista Rice i el Casal d'Infants del Raval. Arnau Gallery

  • Taller art urbà amb l'artista Rice i el Casal d'Infants del Raval. Arnau Gallery

  • Taller art urbà amb l'artista Rice i el Casal d'Infants del Raval. Arnau Gallery

  • Taller art urbà amb l'artista Rice i el Casal d'Infants del Raval. Arnau Gallery

Col·laboradores

En aquest projecte van col·laborar entitats com Carabutsí, La Maleta del Cine, la Casa-taller de marionetas Pepe Otal, La Llama, la Banda Paral·lelus, el Casal dels Infants, el Forn de Teatre Pa’Tothom, el Laboratori de recerca des del Flamenc IT, Cos Col·lectiu, la Maleta del Cinema, Embrutafils, La Raposa, Cia La Danesa, el CSIC o el Centre LGTBI. Així com persones a títol individual com l’Enric H. March, el Fakir Testa, la Júlia Costa, el Manel Aisa, l’Alba G. Corral, la Montse Madridejos, el Ricardo Padín, Jesús N. Espinosa, RICE i l’Adriano Galante.

Referències documentals i links

  • Aisa, F.: La Vaga de la Canadenca. La conquesta de les vuit hores. Barcelona: Ed 1984, 2019
  • Gasch, S.: El circo por dentro. Barcelona: Ed. Destino, 1961
  • Documental: Petitet, el rumbero que prometió lo imposible, Dir. Bosch, Carles, 2018
Link a l'Arnau Itinerant
Creuem el Paral·lel a El Periódico