La construcció col·lectiva d’un arxiu popular permet qüestionar el relat imperant que sovint limita el nostre imaginari, i descobrir la multiplicitat de mirades que s’amaguen rere el discurs oficial. Tradicionalment, l’avinguda del Paral·lel ha quedat fora dels estudis acadèmics i dels relats de la ciutat, i envoltada d’una narrativa sovint estereotipada i dissociada del veïnat que ha viscut i que hi viu als barris que l’envolten.
Amb l’objectiu de recollir en un espai virtual una memòria plural, incloent-hi veus autòctones i migrades, de gent gran i jove, el projecte Relats de l’Arnau va desplegar tota una programació de tallers, col·loquis, trobades i itineraris en col·laboració amb les entitats dels barris de Raval, Poble-sec i Sant Antoni.
Les activitats no només barrejaven formats, sinó també metodologies properes a les pràctiques artístiques, fet que va possibilitar la creació d’espais de diàleg, reflexió i expressió al voltant del passat, present i futur del Teatre Arnau i el Paral·lel. A finals de 2018, es va presentar una mostra del projecte al Mercat de les Flors sota el nom de “Xarlatanes: transmissions i memòries al voltant del Teatre Arnau”.
El projecte va ser co-dissenyat amb membres de la comissió de memòria de l’Arnau Itinerant, concretament l’Andrea Corachán, l’Enric H. March, la Susana Navarro i la Kyriaki Cristoforidi.
“Queremos entrar en el teatro, pero que no sea para trabajar”
Cartell 4t col·loqui al Mercat de les Flors / Fotografia Arxiu Merceria Sara
Taller El Meu Barri és un món amb La Maleta del Cinema
L’arxiu virtual es va començar a construir partir de la documentació generada per les activitats programades, i l’enregistrament i digitalització de relats i materials aportats per les persones participants. Està concebut com un espai viu que s’anirà transformant a mesura que vagi augmentant el volum de materials i la seva capacitat com a eina participativa.
Respecte al disseny de l’arxiu, es va prioritzar la voluntat de posar les persones al centre, defugint dels arxius històrics tradicionals i els museus virtuals convencionals. En aquest sentit, es va posar èmfasi en el valor de la transmissió de vivències o records, en alguns casos associats a un objecte o document, però en altres simplement a relats orals.
Els tallers varen ser el punt de partida de la programació de Relats de l’Arnau, i ens varen permetre treballar amb entitats formades per comunitats molt diverses. La primera sessió, dissenyada conjuntament amb Art&Coop, estava dedicada a les arts escèniques i les arts plàstiques.
La segona sessió estava dedicada a la memòria del Paral·lel a partir de la creació de mapes conceptuals i l’ús de documents visuals i sonors. Les entitats participants dels tallers varen ser: Residència Pare Batllori, Espai Infància Poble-sec, Casal Josep Trueta, Centre de dia Mil·lenari, Cosidores Poblesec, Casal Familiar CC Drassanes i Grup de Conversa Sant Antoni.
Al llarg de l’any es varen portar a terme tres itineraris de forma col·laborativa amb diverses entitats i veïnes dins el marc de la programació cultural dels barris. En aquestes passejades es buscava contrastar els relats oficials sobre el Paral·lel amb la veu de les diverses col·laboradores participants i sobretot la dels mateixos assistents.
- Itinerari Festa Major del Raval. Amb la col·laboració de la Coral de les Flors de Maig, l’Ateneu del Raval i el Centre de dia Mil·lenari.
- Itinerari programació de tardor CC Sortidor. Amb la Merceria Sara del carrer Blai, la Trini Escala del carrer Tapioles i la Biblioteca Francesc Boix.
- Itinerari Festival Cultural Raval(s). Amb la Mediateca del Raval/Ravalnet, l’Ateneu del Raval i el Casal de Barri Folch i Torres
Col·loqui Rutines a Calàbria 66
Dins de la programació es varen portar a terme quatre col·loquis que buscaven crear un espai desjerarquitzat de debat entre persones diverses amb un interès comú, el món del Paral·lel. L’Enric H. March, impulsor de la plataforma Salvem L’Arnau i expert en el Paral·lel va ser l’encarregat de contactar amb diversos especialistes i dinamitzar les sessions.
Els tres primers col·loquis varen girar al voltant d’una temàtica concreta, que buscava trencar amb alguns dels tòpics i llocs comuns en la història del Paral·lel, el quart col·loqui es va dedicar a qüestionar la naturalesa d’un arxiu de memòries.
Així doncs, aquestes trobades varen esdevenir un espai des d’on expressar col·lectivament una mirada crítica sobre la memòria del Paral·lel i sobre el mateix projecte que estàvem construint.
- Escena: L’escena era dins o fora dels teatres? Amb les historiadores Júlia Costa, Lluïsa Suárez i Mercé Tatjer. Biblioteca Francesc Boix
- Evasions: El Paral·lel, espai d’evasió o de compromís polític? Amb l’antropòloga Irene Gallego, la periodista Carme Tierz i l’historiador Ferran Aisa. Ateneu del Raval
- Rutines: El Paral·lel de dia i de nit eren dos mons oposats? Amb l’escriptora Elsa Plaza i el Toni Oller de l’Associació Teatre Talia-Olimpia. Calàbria 66
- Com abordem un arxiu de memòries? Amb l’Anna Valls del MAE de l’Institut del Teatre, l’Andres Antebi de l’OVQ, l’escriptor Xavier Theros i l’Albert Caballero de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
A partir del treball continuat als barris amb entitats i comunitats diverses, al llarg de l’any se’ns varen presentar oportunitats per realitzar entrevistes individuals, Aquestes varen ser enregistrades per entitats socials que es dediquen a la formació audiovisual per joves, com TEB/Col·lectic i Cinema al Marge.
D’entre les entrevistes realitzades trobem a l’artista del Paral·lel Carmen Picot al Centre de dia Mil·lenari, als escenògrafs Germans Salvador al Restaurant Can Lluís, o a l’expert en faràndula Paco Pàmies al seu bar El Loco Paralelo.
Al llarg del procés de treball, es va evidenciar la necessitat de donar visibilitat al projecte i obrir canals de participació que anessin més enllà de les activitats programades i l’arxiu virtual. D’aquesta manera va néixer aquesta instal·lació a l’espai públic, que consistia en una carpa, una banderola, una càmera i una taula de reproducció per digitalitzar materials.
No es pot entendre la barraqueta sense l’ajuda de les entitats i persones que la varen acollir, recolzar i complementar al llarg dels tres mesos que va itinerar pels barris del Poblesec, Raval i Sant Antoni.
- Poblesec. Amb la participació de la Biblioteca de Francesc Boix, CERHISEC i Cooperasec
- Raval. Amb la participació del Casal de Barri Folch i Torres, l’Eli, Somatents i la seva expo itinerant sobre la Presó de la Reina Amàlia i l’expo del Paral·lel de la Maria Casas.
- Sant Antoni: Amb la participació de Calàbria 66
Aquesta mostra proposava activar la forma de treballar que havia seguit el projecte Relats de l’Arnau en l’espai buit i impersonal representat per un vestíbul de teatre. Es va posar el focus en la diversitat de relats que permet la transmissió oral, com a eina davant de la censura tàcita amagada en el relat únic que sovint es fa en relació amb la ciutat.
La riquesa del projecte va venir per la diversitat de participants i col·laboracions, entre les quals trobem la Biblioteca de Francesc Boix, el Casal Josep Trueta, l’Espai Infància del Poble.sec, el CERHISEC, Calàbria 66, l’Ateneu del Raval, Col·lectic, la Mediateca del Raval, el Centre de dia Mil·lenari, ll’Institut del Teatre, Cosidores del Poblesec, Cinema al Marge, Merceria Sara, Casal de Barri Folch i Torres, Tot Raval, Restaurant Can Lluís, Associació d’amics Arc del Teatre, Coral la Flor de Maig, CC el Sortidor, Residència Pare Batllori, Radioactius, Bar el Loco Paralelo, CC Drassanes, l’Arxiu Històric de Sant Antoni, Laboratorios Reversibles, i molts d’altres.
- Llibre AAVV: Archivar. Barcelona: La Virreina Centre de la Imatge, 2017
- Documental El Alegre Paralelo, Enric Ripoll Freixas (1964)
- Exposició El Paral·lel 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat. CCCB (2012)
- Cicle: Arxius Temporals, Fina Birulés. La Virreina, Centre de la Imatge (2018)
Entrevista al web de l'Arnau
