Layla Dworkin
(Londres, 1982)
Llicenciada en Història per la UAB i Màster en Cultura Històrica i Comunicació per la UB. Ha treballat per publicacions com la
revista d’història l’Avenç, projectes de recerca històrica com Memòria Bcn i a espais
patrimonials com el Refugi 307. Actualment és professora d’història contemporània i dissenya programes culturals que reflexionen sobre història, patrimoni i territori. Navega pel sud en furgo. És sòcia fundadora de LaLaberinta.
Ricardo Pérez-Hita Carrasco
(Barcelona, 1992)
Graduat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Forma part del col·lectiu Higo Mental, amb el qual realitza projectes
d’investigació audiovisual i arxiu internet.
Explora entorn a la composició sonora i
remescla musical a través de projectes com C500 o CrisCris. Ha realitzat tasques de
documentació per Barchinona.cat i de
digitalització de l’Arxiu de Barcelona. Viu a través del reggaeton i està enamorat del Raval. És soci fundador de LaLaberinta.
Com passa amb tot, LaLaberinta ha passat per moltes fases, escissions i mutacions fins arribar al que és avui. Tots aquests canvis, que han implicat a persones i contextos diferents, els veiem com un cúmul d’experiències que han anat nodrint el projecte, que encara avui està en constant transformació.
Podríem dir que el punt de partida va ser un laberint de galeries subterrànies a sota la muntanya de Montjuïc, un refugi antiaeri de la Guerra Civil. Treballant allà, en un espai museitzat per un projecte de ciutat per on circulaven constantment els records i imaginaris del veïnat del barri, és on ens vàrem conèixer la majoria de persones que hem format part del projecte.
Plànols del Projecte del Refugi 307. Anys 1937 i 1939. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: M101 Junta Local de Defensa Passiva, exp. 40307 de l’any [1937-1939]
Segell amb l'antic logo, dissenyat per la Caterina Cerdà
Com a col·lectiu sota el nom de Laberint Cultura vàrem començar amb petits projectes, sobretot itineraris i tallers per entitats i equipaments culturals. El Raval, barri al que estem molt arrelades, va ser a on vàrem poder assajar noves pràctiques en el món cultural, intentant desaprendre algunes formes de divulgació científica i cultural que havíem assimilat en el món acadèmic i en el sector dels serveis culturals.
El gir definitiu del projecte per entrar a l’ecosistema cultural dels barris va venir de forma orgànica a partir de la participació en diversos espais de cultura comunitària, entre els quals cal destacar la plataforma Salvem/Recuperem el Teatre Arnau. Formar part del grup motor amb persones de diverses disciplines i un llarg recorregut en la cultura de base i els moviments socials als barris va ser tot un aprenentatge.
A partir d’aquí, i gràcies a l’acompanyament de Coopolis, vam decidir donar un salt constituint-nos com a cooperativa d’iniciativa social al 2018, ja que era el que més s’adaptava a la naturalesa del projecte. Des de llavors, i amb l’ajuda de les entitats i persones amb les que anem co-creant, compartint i col·laborant, el projecte ha anat agafant força i definició, fins a convertir-se en l’entitat que és avui LaLaberinta.
La Mireia Pons, l’Alba Casaramona, el Pere Cowley, la Jordina Camarasa, el Ricardo Pérez-Hita i la Layla Dworkin són part d’aquest relat laberíntic.
Partitura de la composició Paralelo Eterno. AEP. Rescatada per la Valerie Powles d'un contenidor. Detall del Teatre Arnau
LaLaberinta també sou l’Andrea, el Javier i el Pablo de Transductores, el Juan Pedro de TotRaval, la Júlia d’Art&Coop, la Cristina i la Núria de Trama, la Mar i el Joan de la Biblioteca Francesc Boix, la Núria del CC El Sortidor, el Santi, el Ciscu i l’Oliver del Casal de barri Folch i Torres, la Sara i la Montserrat de la Merceria Sara, el Ramón de Ravaltep i el Nico, el Felipe i l’Helena de l’Ateneu del Raval. I per descomptat, també sou la Balbina Sardà, la Caterina Cerdá, l’Enric H. March, la Mercè Tatjer, la Raquel Garcia, la Júlia Costa, la Marta Fernández, la Julia Carrasco, l’Anna Aguiló, la Carmen Núñez, l'Alba Casaramona, el Pere Cowley i la Mireia Pons.
